Google+ El s. XXI en violeta: 2011

"Em declare en contra de tot poder cimentat en prejudicis, encara que siguen antics"

Mary Wollstonecraft

dimecres, 23 de novembre del 2011

FRENTE AL TERRORISMO PATRIARCAL ALIANZA DE REBELDÍAS




25 DE NOVEMBRE. DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Un any més, el Moviment Feminista de València denunciem la injusta situació de desigualtat i violència contra les dones. Violència masclista que ha acabat amb la vida de 69 dones durant el període comprès entre l'1 de novembre de 2010 al 31 d'octubre de 2011.

Demanem el compromís per part de la societat (partits polítics, institucions i ciutadania en general) per a ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Denunciem que, amb el pretext de la crisi econòmica, s'estan reduint els serveis prestats a les dones víctimes de violència, empitjorant les condicions laborals de professionals que atenen aquestes situacions de violència i degradant així la qualitat d'aquests serveis. Un exemple clar és l'eliminació pel Govern Valencià del Centre Reina Sofía per a l'estudi de la Violència. Una eliminació que no s'entén, quan sols al País Valencià han estat assassinades set dones i són moltes les denúncies per maltractaments tramitades en els jutgats. No se sap perquè no s'ha realitzat l'informe anual que exigeix la llei d'Igualtat de la Generalitat Valenciana: no se sap quantes assistències s'han realitzat en els Centres 24 hores o quantes dones hi han demanat ajuda. Aquest informe faria evident la falta de resposta davant aquest drama, com també el desinterès de la Generalitat en complir les lleis.

Així mateix, denunciem la falta de voluntat política per a promoure la prevenció de la violència en els centres escolars, prevenció que falla des del mateix moment que no es promou una educació en igualtat, ni una ciutadania entre iguals.

Manifestem la nostra solidaritat amb l'entorn afectiu de les dones víctimes de la violència masclista, i demanem més recursos de suport per als i les menors que queden orfes per causa de la violència, així com amb totes les famílies de dones originàries d'altres països, que van vindre amb el somni de millorar la seua història vital i que van trobar la mort en aquest país. I amb les que moren diàriament en països amb un alt índex de violència com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, així com els països que es troben en conflictes armats.

Les violències de gènere(S) que patim les dones, dins i fora de les nostres relacions afectivo-sexuals, en tota la seua diversitat i realitat: violència de gènere, lesbofòbia, transfòbia, bifòbia… és una xacra patriarcal que aquesta societat no pot permetre ni un dia més. Exigim, per això, mesures, recursos i eines de polítiques públiques per a la seua eradicació.

Volem el compromís de totes i tots per a la construcció d'una societat on no tinguen cabuda les violències masclistes en totes les seues expressions: econòmica, estètica, laboral, física, psicològica, sexual, institucional, religiosa i en forma de tracta de dones amb fins d'explotació laboral i sexual.

Estem amb totes les organitzacions feministes del món que hui, 25 de novembre, es manifesten contra aquesta greu injustícia patriarcal. Perquè som conscients que entre totes assolirem eradicar el feminicidi que devasta el món. Perquè estem decidides a què les següents generacions visquen en una societat més igualitària i puguen créixer lliures, felices i en pau.


València, 25 de novembre de 2011. Moviment Feminista de València.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Activitats, jornades, conferències...

Voluntariado y violencia de género (16 h. / Fundar, C/Fuencaliente, 1 - Valencia)

Balanç sobre la violència de gènere. Conferència de Miguel Lorente Acosta

dijous, 1 de setembre del 2011

dimarts, 31 de maig del 2011

En aquest món fotut ...

El moviment M-15 i en l'Acampada de València seguim una setmana més en la plaça i sempre en la lluita, mai pensarem que treballar per transformar era una tasca fàcil ... http://www.acampadavalencia.net/


I que tal si ens unim? Disfruteu i aprenguem que dels somnis surten les realitats ...
http://www.youtube.com/watch?v=a_tW9WJUVdw&feature=related


... shtttt, però, i no ho digueu a ningú/ninguna, bàsicament aquest és el nostre motiu per seguir!





Gràcies, per donar-nos la oportunitat de canviar i per formar part d'ella!


divendres, 6 de maig del 2011

dilluns, 11 d’abril del 2011

Biblioteca de dones

Només cal posar un correu a aquesta adreça i en assumpte: apoyo biblioteca!

CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS hasta el 30 de mayo. Manda tu apoyo a bibliomujer@gmail.com

BIBLIOTECA DE MUJERES: UN ESPACIO PROPIO

La Biblioteca de Mujeres creada en 1985, tuvo que donarse al Instituto de la Mujer en noviembre de 2006 tras ser desalojada de su espacio por la Comunidad de Madrid. Han pasado cuatro años desde su donación y todavía no tiene espacio propio.

Las Amigas de la Biblioteca de Mujeres somos un colectivo creado a partir de la donación de la BdM al Instituto de la Mujer en el que participamos colaboradoras, usuarias, investigadoras, donantes y otras muchas más porque consideramos que la BdM tiene que seguir adelante.

Su colección consta de unos 30.000 volúmenes, compuesta por estudios y ensayos feministas y misóginos, biografías, obras de creación artística y literaria, revistas y colecciones especiales como agendas, calendarios, carteles, folletos, tebeos, chapas ...

La BdM es, en sí misma, un testimonio de la lucha de las mujeres, pues ésta, como casi todas la bibliotecas de mujeres, se creó en el momento de reivindicación del movimiento feminista en España; y también, porque es el resultado de la colaboración de muchas mujeres que han pasado por allí durante estos 20 años y de miles de horas de trabajo no remunerado.

Por todo lo expuesto anteriormente, creemos que esta Biblioteca debería tener un espacio propio, dotada con recursos económicos y de personal necesario para poder llevar a cabo los objetivos y fines para los que fue creada.

Esta Biblioteca es un patrimonio cultural de las mujeres del que hasta ahora hemos carecido, es nuestra propia historia.

¡POR UN ESPACIO PROPIO PARA LA BIBLIOTECA DE MUJERES YA!

dilluns, 10 de gener del 2011

Nosotras no las olvidamos

(Artículo de Amnistía Internacional)

Las “mujeres de solaz” piden justicia por la brutal humillación que sufrieron

La violencia sexual que se inflige a las mujeres en los conflictos armados de cualquier parte del mundo es tan generalizada que se percibe como una consecuencia inevitable de la guerra. Sin duda uno de los ejemplos más crudos es el sistema de esclavitud sexual que institucionalizó el Ejército Imperial de Japón entre los años de 1930 y el fin de la Segunda Guerra Mundial.

Unas 200.000 mujeres fueron esclavizadas sexualmente por los militares japoneses en lo que se conocía como “centros de solaz”. Las mujeres, recluidas en estos centros contra su voluntad, fueron repetidamente violadas, torturadas y tratadas como animales durante meses y años. Las víctimas procedían de China, Taiwán, Corea, Filipinas, Malaisia, los Países Bajos, Timor Oriental y Japón. La mayoría eran menores de 20 años, y algunas apenas rebasaban los 12 años de edad.

Tras estas vivencias las mujeres quedaron gravemente traumatizadas. Muchas de ellas nunca contrajeron matrimonio. Muchas no pudieron tener hijos a causa de la tortura sufrida.

El Tribunal Internacional Militar para el Lejano Oriente, establecido para enjuiciar a los criminales de guerra de Japón, hizo caso omiso de la cuestión de las “mujeres de solaz” y su violación institucionalizada. No se ha hecho justicia.todavía.

Cuenta Gil Won-ok, una de las afectadas:"El gobierno de Japón piensa que la cuestión de las “mujeres de solaz” ha pasado a la historia y se olvidará. Pero eso no ocurrirá. Mientras la generación siguiente lo sepa, no se olvidará."

Las “mujeres de solaz” que sobrevivieron guardaron silencio durante casi seis decenios, humilladas y avergonzadas, aisladas, enfermas física y mentalmente y, en muchos casos, reducidas a una pobreza extrema.

Pero desde 1992, las “mujeres de solaz” coreanas han estado manifestándose cada miércoles a las puertas de la Embajada de Japón en Seúl, Corea del Sur. Lola Ammonita dice "Cada vez que hablo en público, lloro; pero me siento como una activista. En la ex Yugoslavia hablé con mujeres que también habían sido violadas en la guerra... mujeres que me dijeron que se sentían incapaces de hablar de lo que les había sucedido a ellas, pero que yo les había dado valor y esperanza."

Las “mujeres de solaz” están demostrando un gran valor hablando de su brutal experiencia. Es un valor que está alentando a otras personas a hacer lo mismo. Al reclamar sus derechos, las mujeres se están movilizando y son la inspiración de todo un movimiento mundial que exige que cesen los crímenes de violencia sexual contra las mujeres.